El principi d’intervenció mínima del dret penal és un principi establert en el nostre ordenament jurídic. Però, què implica aquest principi? Doncs a grans trets significa que per la protecció dels seus drets les persones, tant físiques com jurídiques, hauran de recòrrer previament a altres ordres jurisdiccionals (com poden ser l’ordre civil, el laboral, el mercantil) amb caràcter previ a iniciar un procediment penal.
No obstant aquest principi -que es conegut per tots els juristes- la jurisdicció penal viu una constant instrumentalització per part d’advocats, que amb la finalitat d’agilitzar procediments, estalviar diners al client, opten per iniciar procediments que res tenen a veure amb els drets en joc.
Recordem que l’ordre penal protegeix els drets de les persones davant agressions sobre els mateixos. Així, davant en els supòsits en que una famlia utilitza una vivenda, sense violentar-la al accedir-hi i amb la finalitat de garantirr-se “un nivell de vida adequat per si mateixa i per la seva famlia” (article 11 del PIDESC) Està cometent el delicte previst en l’article 245.2 CP?
No. La meva resposta es no. Donat que el dret penal protegeix la possessió que gaudeix de forma efectiva qui l’ostenta. Això és així perquè la possessió ininterrompuda té protecció en l’ordre civil a través de les accions possessòries i reivindicatòries. Així doncs podem afirmar que el Dret Penal no ha de protegir la possessió que no s’exercita obtenint una utilitat individual del bé.
En aquest sentit s’han pronunciat en diverses ocasons els tribunals, exlcoent de la jurisdicció penal les ocupacions de béns inmobles ocupats durant un periode de temps, és a dir, els inmobles que no puguin, de cap manera, considerar-se com a habitats. D’aquesta manera els Tribunals, amb bon criteri, reeniven a qui pretén la recuperació del bé a la jurisdicció civil.
Així podem afirmar, igual que fa el Tribunal Suprem que el delicte contingut en l’article 245.2 del Codi Penal, fa referencia a la sanció de les conductes dels anomenats “ocupes” i que el delicte exigeix una ocupació d’una banda, sense l’autorització deguda i que aquesta sigui contra la voluntat del seu titular. Alhora també s’ha de valorar l’estat en que aquesta ocupació té l’inmoble; i al meu parer una ocupació per utilitzar una vivenda que no compleix el seu fi social, no ha de ser castigad penalment.
Per tant el meu parer és que el bé juridic protegit per part de l’article 245 del Codi Penal no es altre que el domicili habitual i no es pot parlar de domicli habitual en el cas d’una vivenda desocupada i en poder d’una entitat jurídica que no l’atribueix a un ús social.