Deia la Sentencia del Tribunal Supremo 1916/2013 de 19 de marzo de 2013 en su párrafo “294. […] procede declarar la irretroactividad de la presente sentencia, de tal forma que la nulidad de las clàusules no afectarà a las situacions definitivamente decididas por resoluciones judiciales con fuerza de cosa jugada ni a los pagos ya efectuados en la fecha de publicación de esta sentencia.“
Davant aquesta situació diferents entitats van oferir diferents solucions als seus clients, la majoria deixar d’aplicar la clàusula sòl a canvi d’altres prebendes. Val a dir que alguns jutjats valents, no coincidien amb aquest criteri del Tribunal Suprem i obligaven al retorn íntegre de les quanties pagades indegudament, sentències que eren recorregudes per part dels Bancs.
Doncs si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tornat a corregir les tesis dels tribunals espanyols i ha sortit en defensa dels consumidors i usuaris davant els abusos reiterats per part de certes entitats. Es preocupant que sigui el TJUE qui hagi de corregir, una i una altra vegada, aquests abusos.
No és més que un reflex del desconeixement d’una banda de la legislació aplicable i de la jurisprudència del TJUE, que no pot ser obviada pels tribunals espanyols.
El que diu el TJUE en la seva Sentència que ha sortit a la llum avui, 21 de desembre de 2016 es el següent:
En virtut de tot el que s’ha exposat, el Tribunal de Justicia (Gran Sala) declara:
L’article 6, apartat 1, de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, ha d’interpretar-se en el sentit que s’oposa a que una jurisprudència nacional limiti en el temps els efectes restitutoris vinculats a la declaració d’abusivitat, en el sentit de l’article 3, apartat 1, de l’esmentada Directiva, d’una clàusula continguda en un contracte celebrat entre un consumidor i un professional, circumscrivint els efectes restitutoris exclusivament a les quantitats pagades indegudament en l’aplicació de l’esmentada clàusula amb posterioritat al pronunciament de la resolució judicial mitjançant la que es va declarar el caràcter abusiu de la clàusula en qüestió.
Traducció: No es pot posar cap limit temporal a la devolució de les quantitats cobrades indegudament arrel de l’existència d’una clàusula abusiva (com és el cas de la clàusula sòl) en un contracte celebrat entre un consumidor i un professional.
Com a aproximació, aquelles persones que han estat pagant una hipoteca amb una clàusula sòl, han estat pagant de més uns dos mil euros d’interessos per cada cent mil euros de capital. Això significa que el banc hauria de retornar aquestes quanties més els interessos legals corresponents des de la interposició de la demanda.
Qui pot demandar?
Principalment persones físiques que ostentin la condició d’usuaries i consumidores, i sense pretendre ser exhautiu les que es trobin en les següents situacions:
- Persones que tenen la clàusula sòl en la seva hipoteca.
- Persones que tenien la clàusula sòl en la seva hipoteca.
- Persones que per acord amb el banc aquest va deixar d’aplicar la clàusula sòl.
- Persones que han liquidat ja l’hipoteca fa menys de quatre anys.
- Persones que varen canviar d’hipoteca fa menys de quatre anys.
- Persones que varen veure executada judicialment la seva hipoteca i tenien clàusula sòl.