La jurisprudència del TJUE condiciona des de sempre la construcció de la la UE. Trobem un exemple en les clàusules sòl. Això és així per la trascendència de les seves resolucions plasmades sovint en Directives.
La Sentència del TJUE Costa contra Enel C-6/1964, de 15 de juliol de 1.964, estableix un principi avui en dia doctrina bàsica en Dret Comunitari.
Aquest principi és concreta en que el Dret procedent de les institucions europees s’integra en els sistemes jurídics dels Estats membres. Aquests venen obligats a respectar-lo. S’estableix doncs, la primacia del dret comunitari.
Això implica que una norma estatal contrària a una norma europea, prevaldrà la supranacional. S’abstindrà l’estat membre d’aplicar la seva pròpia norma. Això no suposa una derogació del Dret nacional, sinó la suspensió en la seva aplicació. La Sentència Costa-Enel C-6/1964 esdevé des de un punt de vista doctrinal com a fonamental alhora de la construcció europea i l’harmonització de legislacions.
Directiva 2009/13/CE.
La dispersió normativa produïda per la promulgació de diverses directives, derivades de la Jurisprudència del TJUE, es plasma en
- Directiva72/166/CEE sobre l’obligació d’assegurar la responsabilitat civil dels vehicles.
- Directiva 84/5/CEE respecte l’obligatorietat d’assegurar tant els danys materials com els danys personals.
- Directiva 90/232/CEE que preveu la cobertura dels danys als ocupants dels vehicles i la delimitació de l’àmbit territorial de cobertura.
- Directiva 26/2000/CE que dota d’instruments per tal que els perjudicats vegin rescabalats els danys, encara que s’hagin produït en un estat diferent al de residència.
Així l’any 2009, a través de la Directiva 2009/103/CE s’estableix un text on es recullen totes les directives anteriors sistematitzant i compilant la normativa dispersa creada al llarg de gairebé quaranta anys.
Construcció europea a través de la Jurisprudència del TJUE.
Podem afirmar que l’evolució normativa relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres, sobre l’assegurança de la responsabilitat civil de la circulació de vehicles automòbils, que en alguns casos ha estat vist (i ho continua sent) com a una intromissió en el Dret nacional, no és més que un element fonamental per la construcció del que coneixem com a dret de lliure circulació de persones, i un element vertebrador, amb el temps, de l’espai Schengen, doncs les diverses directives, dictades sobre l’assegurança de responsabilitat civil de vehicles automòbils, es defineixen com a instruments jurídics fonamentals per al funcionament del mercat únic, ja que han permès als ciutadans de la Unió creuar les fronteres internes amb els seus vehicles particulars.
Així, des que la mencionada Directiva 72/166/CEE, establia la definició de vehicle en el seu article 1 com a “tot automòbil destinat a circular per terra, accionat mitjançant una força mecànica i que no utilitza una via fèrria, així com els remolcs, fins i tot no enganxats”. S’ha mostrat a dia d’avui en la Directiva 2009/103/CE com incompleta, doncs no conté el concepte de circulació del definit vehicle automòbil.
Ha sigut necessària la intervenció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per tal que aquest concepte hagi estat construït jurisprudencialment, per mitjà de les Sentències de 4 de desembre de 2014, Vnuk, C-162/13, 28 de novembre de 2017, Rodrigues d’Andrade, C-514/16 i la de 20 de desembre de 2017, Torreiro, C-334/16.
Conclusió.
Així doncs, la codificació en Dret comunitari del concepte circulació de vehicle automòbil, s’extraurà properament i directament de la construcció jurisprudencial de les Sentències citades, on el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, s’ha vist en la necessitat d’aclarir que els vehicles automòbils estan destinats a ser utilitzats com a mitjà de transport, amb independència de les característiques del vehicle, i que la circulació d’aquests vehicles comprèn qualsevol utilització del mateix amb independència del terren de si està aturat o en moviment.
Annex. El procediment de reforma.
El procediment de reforma d’una Directiva és molt feixuc. L’inclusió de la jurisprudència del TJUE en el patrimoni legislatiu comunitari no és àgil.
El concepte de construcció jurisprudencial, ha de ser codificat per la Comisió Europea i el Parlament Europeu.
La Comisió Europea va elaborar, el 24.05.2018 la proposta de DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO por la que se modifica la Directiva 2009/103/CE i introduïrà l’article 1 bis) que definirà l’acció de circular com a:
“tota utilització d’aquest vehicle, habitualment destinat a servir de mitjà de transport, que sigui conforme amb la funció habitual del vehicle, independentment de les característiques d’aquest, del terreny en el qual s’utilitzi el vehicle automòbil i de si està parat o en moviment”.
El Parlament Europeu, el 28.01.2019, ha elaborat l’Informe sobre la proposta de Directiva de el Parlament Europeu i de Consell per laqual es modifica la Directiva 2009/103 / CE de Parlament Europeu i de l’
Consell, de 16 de setembre de 2009, relativa a l’assegurança de la responsabilitat civil que resulta de la circulació de vehicles automòbils, així com a el control de l’obligació d’assegurar aquesta responsabilitat proposa per mitjà de les esmenes definir la circulació com a:
“tota utilització d’un vehicle a l’exterior que sigui conforme amb la funció del vehicle com a mitjà de transport en el moment de l’accident, independentment de les característiques d’aquest, d’el terreny en el qual s’utilitzi el vehicle automòbil i de si està aturat o en moviment”.
Annex Jurisprudencial i normatiu.
- Sentencia del Tribunal de Justícia de 15 de juliol de Assumpte 6/64 Costa-Enel.
- Sentencia del Tribunal de Justícia de 4 de desembre
de 2014, Vnuk, C-162/13. - Sentencia del Tribunal de Justícia de 28 de novembre de 2017, Rodrigues de Andrade, C-514/16.
- Sentencia del Tribunal de Justícia de 20 de desembre de 2017, Torreiro, C-334/16.
- DIRECTIVA 2009/103/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO
- Propuesta de DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO por la que se modifica la Directiva 2009/103/CE
- Informe sobre la proposta de Directiva de el Parlament Europeu i de Consell per la qual es modifica la Directiva 2009/103 / CE de Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de 2009, relativa a l’assegurança de la responsabilitat civil que resulta de la circulació de vehicles automòbils, així com a el control de l’obligació d’assegurar aquesta responsabilitat
Nota d’actualització. Aquest article fou publicat originalment a la revista del Col·legi d’Advocatsd de Granollers, El Lligal número 64 pàgines 24 i 25, el gener de l’any 2.019. La present actualització de l’article ha estat duta a terme el 6 d’abril de 2.020.